CONCLUSIONS FINALS

Bé, això ja s’acaba.. En general, valoro el període de pràctiques i les tasques que he realitzat molt positivament ja que se m’han ofert grans oportunitats d’aprenentatge i considero que he assolit tots els objectius que em vaig plantejar en iniciar aquesta aventura i alguns altres que no imaginava.

Per una banda, he pogut conèixer què són els EAP, com treballen i quines són les seves funcions. Jo sóc educadora social i el Pràcticum I el vaig dur a terme a un centre privat d’orientació i diagnòstic així que tenia un gran desconeixement de l’àmbit formal de les escoles. Gràcies a les pràctiques he pogut aproximar-me a aquest context i conèixer la feina que el psicopedagog du a terme a les escoles i la tasca que es realitza en aquestes en relació a l' atenció a la diversitat i necessitats educatives especials. Per altra banda, he ampliat i adquirit nous coneixements sobre tests i proves que ja havia iniciat en el Pràcticum I i he aprofundit en l’àmbit de l’atenció a l’alumnat i a les seves famílies. He après a dur a terme observacions, coordinar-me amb serveis externs, intercanviar opinions amb mestres, assessorar famílies, fer valoracions, derivacions, traspassos d’informació, etc.

He pogut viure en primera persona l’ estrès que viu el psicopedagog de l’ EAP, la gran quantitat de demandes que hi ha, la manca de recursos amb la que compta, el poc temps que té per dedicar a cada cas, les exigències externes, sovint desproporcionades, les dificultats que existeixen amb les coordinacions, la lentitud amb la que es van resolent els casos, els conflictes que a vegades sorgeixen entre escola i EAP en relació a alguns casos, els desconeixement que existeix de la nostra figura, etc.

Aquest ha estat un procés dur, però molt enriquidor. Com comentava una companya compaginar feina, pràctiques, altres assignatures de la uoc i vida personal ha estat un repte que en ocasions m’ha fet defallir una mica, la veritat.. Però ha valgut la pena i estic molt contenta. Em considero molt afortunada també ja que la meva tutora de pràctiques ha estat per sobre de tot, una companya. M’ha tractat des d’un principi com una professional, m’ha tutoritzat i ajudat en tot moment, m’ha donat responsabilitats, ha confiat en mi i en el meu criteri i hem treballat com un autèntic equip. La veritat és que no tinc paraules per agrair tot el que m’ha ensenyat i lo comprensiva que ha estat en tot moment.

Finalment, com l’any passat l’elaboració d’aquest blog a mode de diari de pràctiques ha tornat a esdevenir una eina interessantíssima per tal de reflexionar sobre el propi procés que hem estat vivint així com l’anàlisi DAFO i el debat que estem realitzant. Aquests elements ens han permès reflexionar conjuntament amb les companyes d’aula, conèixer els seus projectes, intercanviar experiències, comparar-les i discutir-les en un procés de construcció conjunta seguint l’estil d’una comunitat d’aprenentatge en línia.

ANÀLISI DAFO

He realitzat l’anàlisi DAFO centrant-me en els dos objectius prioritaris del meu pràcticum que són el seguiment de la tasca del psicopedagog de l’EAP als centres educatius i l’aprofundiment en l’ àmbit de l’ atenció a l’alumnat.

Cliqueu a l'imatge per veure el DAFO

  

Estratègies ofensives:

- Crear un context de col·laboració, buscar espais i temps per establir vincles cooperatius entre tots els agents implicats ( escola, serveis socials, CSMIJ, etc.) mitjançant reunions periòdiques.

Estratègies defensives:

- Crear mecanismes de coordinació externs més eficients (Establir hores i dies estables per a les coordinacions)

Estratègies de reorientació:

- Realitzar un curs de formació als centres sobre què és l’ EAP, què fa el psicopedagog, quines són les seves tasques, funcions, límits i metodologies.

Estratègies de supervivència:

L’ ideal seria que s’augmentés la plantilla de psicopedagogs de l’ EAP i que aquests estiguessin sempre al mateix centre o a dos com a molt. Ja que això no és realista proposaria:

- Disposar d’un espai propi als centres amb els materials necessaris (ordinador, telèfon, proves i tests  que només estan a l’ EAP).

- Millorar l’ organització del temps als centres.

- Establir mecanismes de coordinació i suport més eficaços entre el professorat i el psicopedagog.

CONCLUSIONS

Realitzant l’anàlisi DAFO m’he adonat que la major part de les debilitats i amenaces (per no dir totes) estan relacionades amb dos factors. Al meu parer les principals dificultats deriven de la desconeixença al voltant de la figura del psicopedagog per part de l’equip educatiu dels centres i de la manca de recursos humans, materials i funcionals.

En primer lloc, allò més important que cal fer d’entrada és acabar amb els estereotips respecte la figura del psicopedagog de l’ EAP ja que existeix un gran desconeixement dins de la comunitat educativa respecte quines són les funcions del psicopedagog, quins són els seus límits i quina és la seva metodologia. En aquest sentit esdevé la necessitat de donar a conèixer la seva figura i aclarir rols i funcions. El psicopedagog ha de compartir la seva visió del que significa assessorar i des d’una perspectiva constructiva fer saber als centres que es tracta d’una feina conjunta en la qual tots estan implicats. Duent a terme aquesta tasca es solucionarien gran part de les problemàtiques, el coneixement mutu és la clau per tal de crear un context favorable i poder  iniciar una tasca conjunta de qualitat.

Per altra banda, hi ha una gran manca de recursos. El factor temps és importantíssim, manca temps per totes bandes i a tots nivells, hi ha una sobrecàrrega de demandes i molt poques persones per atendre-les. Si els EAP augmentessin les seves plantilles, desapareixerien també una part considerable d’entrebancs.

Finalment, és del tot imprescindible la col·laboració i coordinació de tots els agents implicats (família, escola, serveis socials, CSMIJ, etc.) duent a terme un autèntic treball en xarxa. Moltes vegades, sembla que el que es fa és la derivació d’un professional o d’un servei a l’altre, cadascú s’ocupa d’una part i moltes vegades sense saber exactament la tasca que realitzen els altres, on sovint es desdibuixen límits i funcions i on les conseqüències les acaben pagant els alumnes. És cabdal abordar la feina des d’una perspectiva sistèmica, global i de construcció conjunta de casos per tal d’establir corresponsabilitats educatives entre tots. Una vegada més, la coneixença mútua i el context col·laboratiu semblen ser la clau.

COORDINACIONS: CSMIJ

Una de les tasques que estic realitzant molt són les coordinacions amb el CSMIJ, el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil. Aquest és un servei de la xarxa pública de salut d’assistència primària. El centre està format per psicòlegs, psiquiatres, psicòlegs clínics i un treballador social i atenen a infants i joves de 0 a 18 anys que presenten o poden presentar algun tipus de problemàtica psicològica o psiquiàtrica.

El CSMIJ amb el que col·laborem és el de L’ Hospitalet de Llobregat que és gestionat per la Fundació Orienta. Des de l’ EAP es deriven casos d’alumnes que es sospita que poden necessitar suport psicològic o psiquiàtric. La tasca del psicopedagog de l’EAP consisteix llavors a anar-se coordinant amb els professionals del CSMIJ (saber l’evolució de l’alumne, demanar assessorament, intercanviar impressions) i fer de pont i traspassar la informació als mestres.

Les coordinacions les estem fent bàsicament via telefònica i via email tot i que existeix una pauta oficial per demanar informació sobre els diferents casos. Us l’adjunto per si li voleu fer un cop d’ull.

 

Pauta de recollida d'informació CSMIJ-EAP

TESTS: WISC-R

Un altre dels tests que estem passant és el WISC. Aquest està composat per 15 tests, cinc dels quals són optatius, i dóna informació sobre la capacitat intel·lectual general del nen, comprensió verbal, raonament perceptiu, memòria de treball i velocitat de processament. Existeixen diferents versions del WISC amb algunes probes modificades. El que fem servir nosaltres és el WISC-R, que és el de la fotografia.

Materials dels que consta el WISC

Es tracta d’ un test força llarg i als alumnes als que l’ hem passat ho hem hagut de fer en diverses sessions. La tutora m’ha comentat més d’una vegada que és un test molt complet i que dóna molta informació però que acostuma a passar-se poc degut a que exigeix molt de temps. Cada vegada estic comprovant més que el temps i la manca d’aquest és una variable decisiva en la tasca que fa l’ EAP a les escoles. Es demana qualitat i profunditat en les valoracions però també s’exigeix atendre a un nombre molt elevat d’alumnes assistint només un matí setmanal..

INSTITUT 4

El darrer centre que visitem és l’ Institut 4. Es tracta d’un centre de doble línia amb gran part del seu alumnat d’ ètnia gitana. Les classes estan dividides per nivells, a principis de curs es passen unes proves de nivell i en funció dels resultats els alumnes formaran part del grup A (els que han tret els millors resultats), del grup B (els que han tret uns resultats mitjos) o del grup C (és el grup de reforç de català, castellà i matemàtiques).

L’ Institut compta amb una psicopedagoga interna del centre que porta els grups de reforç, un Aula Oberta i una USEE.

L’ Aula Oberta forma part de les mesures d’atenció a la diversitat extraordinàries  destinades a aquells alumnes en risc d’exclusió social que tot i les diferents mesures que s’han aplicat no han assolit els objectius desitjables per tal d’adquirir el graduat en Educació Secundària Obligatòria i que, degut a les seves dificultats, sense l’aplicació d’aquesta mesura, no els serà possible superar l’etapa.

La USEE també forma part de les mesures extraordinàries d’atenció a la diversitat, és una unitat de suport a l’ educació especial que s’engloba dins de les estratègies de l’escola inclusiva. A la USEE es treballa amb alumnes amb dictamen, és a dir, amb necessitats educatives greus i permanents que serien susceptibles d’estudiar en centres d’educació especial. L’atenció a l’alumnat es fa dins de l’aula ordinària i dins de l’aula de la USEE. La USEE de l’ Institut 4 compta amb dues psicopedagogues (una fa l’acompanyament a l’ aula ordinària i l’altre es queda amb el grup), una educadora i una vetlladora.

L’ Institut també compta amb una Comissió d’ Atenció a la Diversitat (CAD) on es reuneixen mensualment la directora de l’ Institut, una persona de cada cicle, la psicopedagoga de l’EAP, la psicopedagoga del centre, les dues psicopedagogues de la USEE, el coordinador pedagògic i la tutora de l’ Aula Oberta.

A l’ Institut també es celebra mensualment la Comissió Social on es parla i es treballen els casos d’absentisme, l’alumnat amb risc social, etc. A la comissió hi assisteixen la directora de l’ institut, tots els professionals de diversitat i, a més a més, també hi assisteixen els tècnics de serveis socials de Bellvitge, els tècnics del Gornal (zona de Bellvitge amb una població majoritàriament d’ètnia gitana i amb alt risc d’exclusió social) i la treballadora social de l’EAP.

MATÍ TIPO A UNA DE LES ESCOLES

Us explico un matí de la setmana passada a l’ Escola 3 ja que penso que és força representatiu de com són les sessions setmanals a cada escola per a un psicopedagog de l’ EAP.

- A primera hora fem una observació a l’ Aula de P3 per veure a un nen que la mestra considera que té algun tipus de dificultat amb el llenguatge. Se’l observa una estona i després ens posem a mirar contes i a preguntar-li els noms dels animals o contes que hi surten. El nen sap molt vocabulari però li costa la pronuncia de diversos fonemes. S’observa que té el paladar ojival probablement de fer molt de temps el xumet. Es decideix amb la mestra derivar-lo a BAULA.

- Després fem dues trucades de coordinació. Una al CSMIJ per coordinar-se amb el terapeuta d’una alumna que té molt preocupada a tota l’ escola, demanar informació i intercanviar opinions. Una trucada a un pare per citar-lo a una reunió la setmana vinent.

- Reunió amb el pares d’un alumne de P-4. Només ve el pare, se l’ha cridat per proposar-li el recurs del CDIAP al seu fill per temes de llenguatge.

- Atenem a la tutoria a una alumna que s’ autolesiona per parlar amb ella i saber com està.

- Elaborem 3 fulls de derivació a BAULA per tres alumnes diferents.

- Creem carpeta nova, amb els fulls de seguiment i dades de quatre alumnes.

- Pels passadissos de manera informal un parell de mestres comenten casos que “s’ha de mirar.”

Tot això en un matí... Cada vegada tinc més la sensació d'apagar focs, de que els matins passen volant i de que un dia setmanal per a cada escola es queda CURTÍSSIM.

ESCOLA 3

Un altre de les escoles que visitem és l’ Escola 3. Es tracta d’ una escola de doble línia, la més gran que visitem.

El primer dia que vaig visitar aquesta escola acompanyant a la meva tutora es va donar un fet que em va cridar moltíssim l’atenció. Una mestra de Cicle Superior va venir al despatx de tutoria per parlar amb la psicopedagoga, fet normal, el motiu de la consulta però em va semblar molt i molt interessant. Resulta que aquesta mestra havia estat parlant amb una companya del cicle i volia confirmar que efectivament l’ EAP només treballava amb Educació Infantil. La psicopedagoga li va explicar que no que treballaven amb tots els nens i nenes de l’escola que ho necessitessin però que sempre a principis de curs es prioritzava Educació Infantil per tal d’agafar els casos a temps per fer les derivacions oportunes al CDIAP-BAULA ja que només els agafen fins els cinc anys. La mestra va dir que al cicle es pensaven que no es treballava amb ells i que ara que ho sabien en farien ús per què ella personalment l’any anterior havia tingut un problema a l’aula i “nadie vino a ayudarme”.

Què en penseu? Jo em vaig quedar força parada i em va fer reflexionar moltíssim sobre diverses coses com la desconeixença que hi ha sobre la tasca del psicopedagog, per a que o per a qui està, a que és deguda o la desconeixença dels canals que es poden utilitzar i com fer-ho.

FEINA A LES ESCOLES

No totes les sessions a les escoles estan plenes de reunions o observacions. En la darrera sessió a l’ Escola Ramón Muntaner vam estar fent bàsicament feina “de despatx”. Vam estar enviant mails de coordinació a diferents serveis, vam realitzar un dictamen^* per a un alumne i vam dur a terme la regularització de dictamen d’un altre alumne, la regularització de dictamen es realitza quan hi ha un alumne que no té dictamen però el psicopedagog pensa que n’ha de tenir.

També vam fer una sessió individual amb una alumne a la que vam passar el Test de Raven i vam estar cercant informació sobre l’autolesió ja que hi ha el cas d’una alumna que es fa talls als braços ja que, segons diu, la relaxa. Amb la informació que vam anar trobant vam realitzar un dossier i li varem facilitar a la tutora de l’ alumna. Sobre aquest cas han quedat pendent coordinacions i reunions amb la tutora i la família a part de sessions individuals amb ella.

*[Els dictàmens es realitzen a l’inici de l’escolarització a P3 o a l’últim curs de la llar d’infants, quan hi ha un canvi d’escolarització i es valora que l’alumne ha d’acudir a una UE, EEE, USEE o UEC, quan hi ha un canvi d’etapa i s’ha de revisar  i quan hi ha un nen que ha anat passant desapercebut i es valora fer-li un dictamen es realitza la regularització.]

NORMATIVA

Us enllaço l’apartat de la web de l’EAP que fa referència a la normativa que el regula. Hi podReu trobar entre d’altres coses les instruccions i normativa bàsica d’inici de curs, els referents normatius i orientacions per a les diferents etapes educatives, resolucions, ordres i decrets en relació educació, els serveis educatius i les necessitats educatives especials.

http://xtec.cat/eap/normativa/index.htm

TESTS: RAVEN

En l’apartat de tests aniré explicant els diferents tests i proves que vaig aplicant durant les pràctiques.

El test de Raven és un test no verbal de matrius progressives que mesura la capacitat cognitiva de l’alumne. La prova consisteix en la presentació d’una sèrie de làmines, són 60, amb seqüències de figures en que l’alumne ha de deduir la peça que va a continuació d’ entre les possibilitats que se li presenten. Per resoldre les sèries s’utilitzen habilitats perceptuals, d’observació i de raonament analògic.

La prova l’apliquem sense temps, l’alumne té el temps que vulgui per anar-ho resolent, no li donem mai la resposta correcta tot i que si l’alumne ho demana podem ajudar-lo fent-li preguntes de lògica. És molt important tenir en compte i deixar anotats aspectes com si està nerviós, si apreta molt el llapis, si demana ajuda, etc.

BIBLIOGRAFIA: L' ESTEL

La meva tutora m’ha recomanat com a manual per a l’aprenentatge de la lectura per cicle inicial la sèrie de llibres L’Estel. És tracta d’un mètode seqüenciat per aprendre a llegir que s’estructura en petits passos progressius. És molt útil per a alumnes d’ educació especial i per reforç.

Us enllaço unes pàgines del llibre per que li feu una ullada.

http://www.eumoeditorial.com/pdf/1546a.pdf

http://www.eumoeditorial.com/pdf/1546l.pdf

PAUTA D'OBSERVACIÓ A L'AULA

Una de les tasques que més estic realitzant és la observació a l’aula. Us penjo una part d’un protocol d’observació d’ Educació Infantil per que veieu com és.

PLA D'ACTUACIÓ

Com ja he comentat el Pla d’ Actuació és una mena de contracte entre l’ equip directiu del centre i el Servei Educatiu de Zona (EAP, CRP i ELIC) en el que es pacten les tasques que es duran a terme durant el curs, a final de curs s’avalua de manera conjunta el pla. La meva tutora m’ha remarcat que no s’ha de fer res que no estigui pactat prèviament. Al Pla d’ Actuació queden reflectides les tasques en funció a dos àmbits d’actuació (abans eren tres àmbits però tot just ho acaben de canviar ajuntant dos àmbits en un) que són: Centre, Professorat i Zona (aquests són els àmbits que s’han fusionat) i Alumant i Famílies.

Us penjo una part d’un dels plans d’actuació d’una de les escoles a les que assistim per a que us en feu una idea.

FEINA A L' EAP

Els dies que vaig amb la tutora a l’ EAP es fa feina més “de despatx”. Coordinacions telefòniques i via mail amb diversos professionals (CSMIJ, BAULA, SS), cerca d’informació, elaboració de documentació, etc. I la tutora aprofita per explicar-me procediments, ensenyar-me documentació i materials.

Els primers dies que he estat a l’EAP la tutora m’ha ensenyat diversos protocols d’observació, pautes per elaborar dictàmens, els diferents plans d’actuació que té amb les escoles i l’ institut al que assisteix, la web de l’EAP, la normativa, diferents tests i llibres que em poden interessar. Faré entrades diferents per cadascun d’aquests materials o documents.

ESCOLA 2

Un altre de les escoles que visitem és l’ Escola 2 que també és una escola d’una sola línia i es troba a dos o tres carrers de distància de la Ramon Muntaner. (En un altre post us parlaré de la zona de Bellvitge que penso que és força interessant per entendre el context de les escoles).

El primer dia que vaig visitar aquesta escola vem fer molta feina: observació a l’aula de P3, reunió amb la MEE i cap d’estudis per parlar d’un cas amb TC que té molt preocupada a l’escola i reunió amb uns pares per proposar-los la derivació del seu fill a BAULA (CDIAP).

Observació a l’aula: vem anar a fer observació a l’aula de P3, la psicopedagoga ja havia fet la valoració general de tota l’aula però la mestre de P3 ha demanat que es torni a mirar un nen que en la valoració general va passar desapercebut. Durant la observació es comprova que té les rutines de l’aula ben assolides, s’està al seu lloc tranquil, ben assegut i respecta les normes, per altra banda, també s’observa que està molt distret, s’encanta i quan parla no se l’entén. Es decideix derivar-lo a BAULA pel llenguatge.

Reunió MEE i cap d’estudis: aquesta reunió em va agradar molt i me va semblar molt interessant ja que es tracta d’un tema que durant la carrera em tractat molt i de moltes maneres diferents que és el tema del Trastorn de Conducta i de com ho afronten les escoles. Es tracta d’un nen de 9 anys que presenta un Trastorn de Conducta Greu, insulta a les mestres, agredeix als companys, es fuga de les classes, curricularment no fa res pel que hi ha un desfàs molt gran entre ell i la resta de companys. A l’escola hi ha un gran malestar amb aquest tema, sobretot per què hi ha la sensació de que res del que fan funciona. La psicopedagoga, que anteriorment s’havia coordinat amb el psicòleg del CSMIJ del nen, va donar algunes pautes com que no se li exigís el mateix que a la resta de companys, s’ha de valorar l’actitud per sobre de la feina però sempre exigint un mínim i que és creés una persona vincular a l’escola a la que el nen pogués acudir sempre que fos necessari. També va posar l’accent en la necessitat de coherència de tot l’equip educatiu. La reunió va finalitzar amb l’establiment d’una reunió amb tot el claustre i el psicòleg del CSMIJ, una reunió amb la mare de l’alumne, demanda d’un/a vetllador/a, la proposta de fer un PI d’actitud i de revisar el RRI.

A aquesta reunió van sorgir temes de debat molt interessants als que encara hi dono voltes. La cap d’estudis es preguntava fins a quin punt el nen no es podia controlar o es tractava de fer el que vol quan vol. La MEE també reflexionava al voltant de que a aquest nen se li permet fer coses que a la resta de nens no i on està el límit. També va sorgir la temàtica de la implicació de la família i de deixar al nen fer el que vulgui per què estigui tranquil.

Reunió pares: Aquesta va ser la meva primera reunió amb una família. A la reunió estàvem la tutora de P3, la MEE, la psicopedagoga i els dos pares del nen. La reunió era per plantejar als pares la derivació del seu fill a BAULA. La psicopedagoga havia detectat durant les valoracions generals de P3 que el nen tenia dificultats amb el llenguatge i de relació. Em va agradar molt sobretot la manera com la psicopedagoga plantejava la situació als pares (en una primera reunió de la mestre amb la mare, aquesta s’havia posat molt a la defensiva i no acceptava la possibilitat de que el seu fill necessités cap suport) sempre emfatitzant allò positiu, reforçant allò que els pares feien, elogiant al nen i les seves capacitats, etc. La resposta dels pares va ser molt positiva.

BIBLIOGRAFIA: VOCABULARI BÀSIC D'EDUCACIÓ ESPECIAL

En l’apartat de bibliografia us aniré penjant informació sobre llibres que em recomana la meva tutora o llibres o articles relacionats amb casos o situacions amb les que em vaig trobant durant les pràctiques.

La primera setmana de pràctiques la meva tutora em va deixar el llibre

Vocabulari bàsic d’educació especial del Departament d’Ensenyament de la Generalitat. La meva tutora em va dir que és un manual bàsic i imprescindible per començar a fer feina de psicopedagoga i que va ser el primer llibre que es va llegir quan va entrar a treballar a l’EAP.

Us el recomano ja que és molt senzill i específic i es fa un repàs dels conceptes més importants relacionats amb les necessitats educatives especials.

FULL DE SEGUIMENT DE L'ALUMNE

CARPETA DE L’ALUMNE

Quan el psicopedagog de l’EAP intervé amb un alumne es crea una carpeta on es va guardant tota la informació i documentació sobre el cas.

El primer que es fa es un Full de Seguiment de l’alumne on es van apuntant les diferents actuacions que es realitzen, qui les fa i quan (observacions, tests, reunions, coordinacions, etc.). A la carpeta també es posen la Fitxa de derivació, els tests que se li han passat, transcripcions de les reunions que s’han realitzat, si l’alumne pateix algun trastorn doncs es guarda documentació sobre el trastorn o patologia, etc.

FITXA DE DERIVACIÓ

Es tracta d’un document que han d’omplir els mestres quan volen fer una demanda sobre algun alumne al psicopedagog de l’EAP. Aquest fitxa és un instrument molt important ja que serveix sobretot per què els mestres reflexionin sobre quines actuacions han dut a terme.

El primer dia la tutora ja em va comentar que els mestres no estan acostumats a omplir-lo i els hi sembla quelcom estrany. Jo mateixa he hagut d’explicar-li a un parell de mestres què és, per a que serveix i com s’ha d’omplir. Fins hi tot una mestre en concret no volia omplir-lo deia que ho havia de fer millor la MEE. També curiosament CAP MESTRE des de que he començat les pràctiques han escrit a l’apartat: quines respostes ha donat el centre davant de les necessitats de l’alumne; ni a l’apartat: observacions; que són precisament els més importants..

FULL D’ ALUMNES AMB NEE AMB DICTÀMEN DE L’EAP

Cada escola ha d’omplir a principis de curs el Full d’ Alumnes amb NEE amb dictàmen de l’EAP. El full està dividit per tipologies de casos. A: amb dictàmen; B: casos per la treballadora social; C: amb informe; D: sense res. Aquest document es signa a principi de curs pel psicopedagog de l’EAP i pel director/a de l’escola.

El Dictàmen és realitza quan un nen té unes necessitats educatives greus i permanents.

Aquests seran els casos que es treballaran prioritàriament durant el curs. 

ESCOLA 1*

El primer dia que vaig acompanyar a la meva tutora a una de les escoles a les que assisteix va ser a l’ Escola 1. Es tracta d’una escola d’una sola línia, de P3 a 6è, no té aula d’acollida ni logopeda però té una tècnica d’EI i varies vetlladores. Segons la tutora, és de les millors de la zona en quant a professorat i atenció a l’alumnat.

Una de les primeres coses que em va explicar és que a totes les escoles hi ha molta ansietat entre els mestres, que acostumen a abordar-la pels passadissos, a l’hora d’esmorzar, etc. per parlar-li de casos, per demanar-li si ja ha vist a determinat alumne, si ja ha fet tal derivació, i que és una feina molt estressant. (La veritat és que després d’unes setmanes acompanyant-la puc assegurar que no estava exagerant ni una mica ja que un dia vem fer una reunió improvisada a la nostra aula de tutoria mentre estàvem esmorzant ja que la cap d’estudis estava molt amoïnada per un cas i va entrar al despatx i va demanar si podia parlar del tema en qüestió).

El professional de l’EAP normalment té el seu despatx a totes les escoles a l’aula de tutoria del cicle superior, allà té els diferents expedients dels nens, els diferents documents de l’EAP, materials, tests, etc. i és on realitza les sessions amb els nens, les reunions i el treball individual.

Les primeres setmanes del curs el que es fa és observació a P3 per valorar a tots els nens, detectar necessitats educatives i fer valoracions psicopedagògiques individuals. En funció de les valoracions es duen a terme coordinacions i derivacions al CDIAP (que a L’Hospitalet de Llobregat es diu BAULA), reunions amb les famílies, etc.

Així, aquest primer dia vem estar fent observacions a P3, la tutora ja havia fet la valoració general de tots els nens i en aquesta sessió anàvem a observar concretament a dos nens, un ja va a BAULA i l’altre se’l derivarà per llenguatge tot i que sembla que és possible que hi hagi alguna cosa més (molt dispers, no para quiet, se li han de repetir les ordres moltes vegades, etc.). Em va agradar molt la observació sobretot per veure com ho fa la psicopedagoga, ella parla amb tots els nens, s’asseu amb un, s’asseu amb un altre, els fa preguntes, juga una mica amb ells, etc.

Aquest mateix dia vem fer una reunió amb la tutora de P3 i la MEE per parlar d’aquests dos casos, em va agradar molt veure les diferents visions de cada professional, les  preguntes que feien les  mestres, les propostes que es feien i els acords als que arribaven.

Més tard vem fer una sessió individual amb una alumna de 1r a la que la tutora va passar-li el test RAVEN que mesura la capacitat deductiva i permet determinar la capacitat d’aprenentatge i una estimació de la intel·ligència general. La tutora em va ensenyar com es passa i  degut a que per manca de temps no va donar temps a passar-lo sencer, vem quedar que el proper dia l’acabaria de passar jo sola. 


* He canviat el nom de les escoles per tal de donar més confidencialitat als casos i històries que aniré explicant.

PRIMER DIA DE PRÀCTIQUES

El primer dia de pràctiques vem quedar a l’ EAP, allà la meva tutora em va estar ensenyant l’edifici i els diferents departaments. L’ EAP de L’Hospitalet es troba a l’ edifici que pertany als Serveis Educatius, a la primera planta hi ha el Centre de Recursos Pedagògics (CRP)  i l’ Equip d’Assessorament en Llengua i Cohesió Social (ELIC) a la segona planta es troba l’EAP dividit en dos departaments un per la zona nord i l’altre per la zona sud de L’Hospitalet.

Del seu departament em va estar ensenyant on tenen els materials, llibres, tests, la sala on fan entrevistes, on guarden determinats informes i protocols, etc. També em va presentar a les seves companyes i em va estar explicant quin tipus de professionals hi havia i com treballaven. També em va estar explicant els horaris que feien, les tasques principals que havien de dur a terme, etc.

La reunió d’equip la realitzen els dimecres a la tarda, vaig comentar que m’agradaria molt assistir a alguna reunió però la tutora em va dir que era política de l’EAP que no hi assistissin els alumnes de pràctiques.. Em vaig quedar una mica parada, la veritat.. Vaig sentir que perdia una oportunitat molt gran de veure com treballava l’equip.

Una cosa que em va agradar especialment és que a la primera planta tenen un racó amb llibres i materials que els diferents professionals dels tres serveis (EAP, ELIC, CRP) trobaven interessants i recomanaven a la resta, em va semblar una idea molt interessant i una manera molt maca de compartir coneixements.

ESTRUCTURA DE LES PRÀCTIQUES

L’horari i estructura de les pràctiques l’hem acordat de la següent manera per tal de que pugui combinar-m’ho amb la meva feina ja que treballo a un CRAE. Estic acudint a pràctiques dos matins a la setmana de 9h. a 14h. i hem acordat que cada tres setmanes hi aniré tres matins. Ja que disposo d’alguna tarda lliure en setmanes alternes també hem acordat en que aniré alguna tarda.

L’horari de la meva tutora és el següent: de dilluns a dijous de 9h a 14h és atenció al centre setmanal, és a dir, cada dia de la setmana acudeix a un centre. Els dilluns a l’Escola Mare de Dèu de Bellvitge, els dimarts a l’Institut Bellvitge, els dimecres a l’Escola Bernat Metge i els dijous a l’Escola Ramón Muntaner. Per les tardes de 15h a 18h duen a terme tasques a l’ EAP com l’ atenció als centres, coordinacions dels  serveis educatius, reunions d’equip, atenció a l’alumnat i treball individual. Els divendres treballen només pel matí i estan dedicats a feina a l’EAP.

Per tal de poder assistir a totes les escoles així com a les tasques que es duen a terme a l’EAP cada setmana anem variant els dies que assisteixo.

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE

Estic realitzant les pràctiques a l’ EAP de L’ Hospitalet de Llobregat, com segur que ja sabeu els EAP (equips d’assessorament i orientació psicopedagògica) formen part dels Serveis Educatius i són equips multiprofessionals que donen suport i assessorament als centres públics i privats de nivells no universitaris (professorat, alumnat, famílies). Els EAP formen els anomenats serveis educatius de zona (SEZ) juntament amb els centres de recursos pedagògics (CRP) i els equips d’assessorament en llengua i cohesió social (ELIC).

Dins d’aquest context la intervenció que duré a terme serà el seguiment i participació de les tasques que realitza la psicopedagoga de l’ EAP en els centres educatius als que assisteix a la zona de Bellvitge.

El projecte està dividit en quatre fases:

La primera fase consisteix en conèixer i analitzar en profunditat els aspectes organitzatius i de funcionament de l’ EAP, les funcions que desenvolupa i els mecanismes de coordinació i suport que es duen a terme. També vull aprofundir en la figura del psicopedagog de l’ EAP estudiant les seves tasques i les seves funcions.

La segona fase (que la realitzo de manera transversal a tot el pràcticum) consisteix en acompanyar a la meva tutora als diferents centres educatius als que assisteix.  L’ EAP divideix les seves actuacions a cada centre en dos àmbits d’actuació (acaben de canviar-ho, anteriorment eren tres) que són l’atenció als centres educatius i a la zona i l’atenció a l’alumnat i a les seves famílies. Les tasques que es duen a terme en cada àmbit d’actuació dependran del Pla de Treball Individual que l’ EAP realitza per a cada centre a principis de curs. Per tal de poder adquirir una visió global de les tasques que duu a terme el  psicopedagog de l’ EAP duré a terme  observacions, acompanyaments i participaré en tot allò que es requereixi en els tres àmbits.

La tercera fase està centrada en l’ àmbit de l’atenció a l’alumnat i a les seves famílies ja que l’avaluació i detecció de necessitats així com l’assessorament en relació a NEE és un àmbit que m’ interessa especialment i em permet donar continuïtat als aprenentatges adquirits al Pràcticum I. D’aquesta manera aprofundiré en aquest àmbit duent a terme observacions a l’aula i al pati, avaluacions psicopedagògiques, detecció de necessitats educatives, elaboració d’informes, assessorament en relació les NEE, entrevistes devolutives amb les famílies, coordinacions amb altres professionals, etc.

La quarta fase està dedicada a l’ avaluació del període de pràctiques i de les tasques realitzades.

Així, els objectius generals que em plantejo en el pràcticum són:

-     Conèixer el funcionament, estructura i mecanismes de coordinació de l’ EAP.

-     Conèixer i aprofundir en la figura i funcions del psicopedagog d’un EAP.

-     Conèixer els dos àmbits d’actuació d’un psicopedagog de l’ EAP als centres educatius.

-     Observar la tasca que realitza diàriament el professional de l’ EAP als diferents centres.

-     Conèixer les diferents metodologies, estratègies i tècniques d’intervenció que es duen a terme.

-     Participar en les diverses tasques que realitza el psicopedagog.

-     Aprofundir en l’àmbit d’atenció a l’alumnat i a les seves famílies.

-     Realitzar avaluacions psicopedagògiques.

-     Elaborar dictàmens, informes i adaptacions curriculars.

-     Assessorar al professorat i a les famílies.

BENVINGUDA

Benvingudes! Ja fa un temps que estem totes immerses en les nostres pràctiques i avui començo el diari amb moltes ganes i il·lusió. Crec que aquesta eina ens serà molt útil per reflexionar individualment sobre el procés que estem vivint a la vegada que ens ofereix l’oportunitat de reflexionar i construir coneixement de manera conjunta compartint dubtes, intercanviant experiències, comparant-les i discutint-les seguint l’estil d’una comunitat d’aprenentatge en línia.