ESCOLA 2

Un altre de les escoles que visitem és l’ Escola 2 que també és una escola d’una sola línia i es troba a dos o tres carrers de distància de la Ramon Muntaner. (En un altre post us parlaré de la zona de Bellvitge que penso que és força interessant per entendre el context de les escoles).

El primer dia que vaig visitar aquesta escola vem fer molta feina: observació a l’aula de P3, reunió amb la MEE i cap d’estudis per parlar d’un cas amb TC que té molt preocupada a l’escola i reunió amb uns pares per proposar-los la derivació del seu fill a BAULA (CDIAP).

Observació a l’aula: vem anar a fer observació a l’aula de P3, la psicopedagoga ja havia fet la valoració general de tota l’aula però la mestre de P3 ha demanat que es torni a mirar un nen que en la valoració general va passar desapercebut. Durant la observació es comprova que té les rutines de l’aula ben assolides, s’està al seu lloc tranquil, ben assegut i respecta les normes, per altra banda, també s’observa que està molt distret, s’encanta i quan parla no se l’entén. Es decideix derivar-lo a BAULA pel llenguatge.

Reunió MEE i cap d’estudis: aquesta reunió em va agradar molt i me va semblar molt interessant ja que es tracta d’un tema que durant la carrera em tractat molt i de moltes maneres diferents que és el tema del Trastorn de Conducta i de com ho afronten les escoles. Es tracta d’un nen de 9 anys que presenta un Trastorn de Conducta Greu, insulta a les mestres, agredeix als companys, es fuga de les classes, curricularment no fa res pel que hi ha un desfàs molt gran entre ell i la resta de companys. A l’escola hi ha un gran malestar amb aquest tema, sobretot per què hi ha la sensació de que res del que fan funciona. La psicopedagoga, que anteriorment s’havia coordinat amb el psicòleg del CSMIJ del nen, va donar algunes pautes com que no se li exigís el mateix que a la resta de companys, s’ha de valorar l’actitud per sobre de la feina però sempre exigint un mínim i que és creés una persona vincular a l’escola a la que el nen pogués acudir sempre que fos necessari. També va posar l’accent en la necessitat de coherència de tot l’equip educatiu. La reunió va finalitzar amb l’establiment d’una reunió amb tot el claustre i el psicòleg del CSMIJ, una reunió amb la mare de l’alumne, demanda d’un/a vetllador/a, la proposta de fer un PI d’actitud i de revisar el RRI.

A aquesta reunió van sorgir temes de debat molt interessants als que encara hi dono voltes. La cap d’estudis es preguntava fins a quin punt el nen no es podia controlar o es tractava de fer el que vol quan vol. La MEE també reflexionava al voltant de que a aquest nen se li permet fer coses que a la resta de nens no i on està el límit. També va sorgir la temàtica de la implicació de la família i de deixar al nen fer el que vulgui per què estigui tranquil.

Reunió pares: Aquesta va ser la meva primera reunió amb una família. A la reunió estàvem la tutora de P3, la MEE, la psicopedagoga i els dos pares del nen. La reunió era per plantejar als pares la derivació del seu fill a BAULA. La psicopedagoga havia detectat durant les valoracions generals de P3 que el nen tenia dificultats amb el llenguatge i de relació. Em va agradar molt sobretot la manera com la psicopedagoga plantejava la situació als pares (en una primera reunió de la mestre amb la mare, aquesta s’havia posat molt a la defensiva i no acceptava la possibilitat de que el seu fill necessités cap suport) sempre emfatitzant allò positiu, reforçant allò que els pares feien, elogiant al nen i les seves capacitats, etc. La resposta dels pares va ser molt positiva.