ANÀLISI DAFO

He realitzat l’anàlisi DAFO centrant-me en els dos objectius prioritaris del meu pràcticum que són el seguiment de la tasca del psicopedagog de l’EAP als centres educatius i l’aprofundiment en l’ àmbit de l’ atenció a l’alumnat.

Cliqueu a l'imatge per veure el DAFO

  

Estratègies ofensives:

- Crear un context de col·laboració, buscar espais i temps per establir vincles cooperatius entre tots els agents implicats ( escola, serveis socials, CSMIJ, etc.) mitjançant reunions periòdiques.

Estratègies defensives:

- Crear mecanismes de coordinació externs més eficients (Establir hores i dies estables per a les coordinacions)

Estratègies de reorientació:

- Realitzar un curs de formació als centres sobre què és l’ EAP, què fa el psicopedagog, quines són les seves tasques, funcions, límits i metodologies.

Estratègies de supervivència:

L’ ideal seria que s’augmentés la plantilla de psicopedagogs de l’ EAP i que aquests estiguessin sempre al mateix centre o a dos com a molt. Ja que això no és realista proposaria:

- Disposar d’un espai propi als centres amb els materials necessaris (ordinador, telèfon, proves i tests  que només estan a l’ EAP).

- Millorar l’ organització del temps als centres.

- Establir mecanismes de coordinació i suport més eficaços entre el professorat i el psicopedagog.

CONCLUSIONS

Realitzant l’anàlisi DAFO m’he adonat que la major part de les debilitats i amenaces (per no dir totes) estan relacionades amb dos factors. Al meu parer les principals dificultats deriven de la desconeixença al voltant de la figura del psicopedagog per part de l’equip educatiu dels centres i de la manca de recursos humans, materials i funcionals.

En primer lloc, allò més important que cal fer d’entrada és acabar amb els estereotips respecte la figura del psicopedagog de l’ EAP ja que existeix un gran desconeixement dins de la comunitat educativa respecte quines són les funcions del psicopedagog, quins són els seus límits i quina és la seva metodologia. En aquest sentit esdevé la necessitat de donar a conèixer la seva figura i aclarir rols i funcions. El psicopedagog ha de compartir la seva visió del que significa assessorar i des d’una perspectiva constructiva fer saber als centres que es tracta d’una feina conjunta en la qual tots estan implicats. Duent a terme aquesta tasca es solucionarien gran part de les problemàtiques, el coneixement mutu és la clau per tal de crear un context favorable i poder  iniciar una tasca conjunta de qualitat.

Per altra banda, hi ha una gran manca de recursos. El factor temps és importantíssim, manca temps per totes bandes i a tots nivells, hi ha una sobrecàrrega de demandes i molt poques persones per atendre-les. Si els EAP augmentessin les seves plantilles, desapareixerien també una part considerable d’entrebancs.

Finalment, és del tot imprescindible la col·laboració i coordinació de tots els agents implicats (família, escola, serveis socials, CSMIJ, etc.) duent a terme un autèntic treball en xarxa. Moltes vegades, sembla que el que es fa és la derivació d’un professional o d’un servei a l’altre, cadascú s’ocupa d’una part i moltes vegades sense saber exactament la tasca que realitzen els altres, on sovint es desdibuixen límits i funcions i on les conseqüències les acaben pagant els alumnes. És cabdal abordar la feina des d’una perspectiva sistèmica, global i de construcció conjunta de casos per tal d’establir corresponsabilitats educatives entre tots. Una vegada més, la coneixença mútua i el context col·laboratiu semblen ser la clau.