CONCLUSIONS FINALS

Bé, això ja s’acaba.. En general, valoro el període de pràctiques i les tasques que he realitzat molt positivament ja que se m’han ofert grans oportunitats d’aprenentatge i considero que he assolit tots els objectius que em vaig plantejar en iniciar aquesta aventura i alguns altres que no imaginava.

Per una banda, he pogut conèixer què són els EAP, com treballen i quines són les seves funcions. Jo sóc educadora social i el Pràcticum I el vaig dur a terme a un centre privat d’orientació i diagnòstic així que tenia un gran desconeixement de l’àmbit formal de les escoles. Gràcies a les pràctiques he pogut aproximar-me a aquest context i conèixer la feina que el psicopedagog du a terme a les escoles i la tasca que es realitza en aquestes en relació a l' atenció a la diversitat i necessitats educatives especials. Per altra banda, he ampliat i adquirit nous coneixements sobre tests i proves que ja havia iniciat en el Pràcticum I i he aprofundit en l’àmbit de l’atenció a l’alumnat i a les seves famílies. He après a dur a terme observacions, coordinar-me amb serveis externs, intercanviar opinions amb mestres, assessorar famílies, fer valoracions, derivacions, traspassos d’informació, etc.

He pogut viure en primera persona l’ estrès que viu el psicopedagog de l’ EAP, la gran quantitat de demandes que hi ha, la manca de recursos amb la que compta, el poc temps que té per dedicar a cada cas, les exigències externes, sovint desproporcionades, les dificultats que existeixen amb les coordinacions, la lentitud amb la que es van resolent els casos, els conflictes que a vegades sorgeixen entre escola i EAP en relació a alguns casos, els desconeixement que existeix de la nostra figura, etc.

Aquest ha estat un procés dur, però molt enriquidor. Com comentava una companya compaginar feina, pràctiques, altres assignatures de la uoc i vida personal ha estat un repte que en ocasions m’ha fet defallir una mica, la veritat.. Però ha valgut la pena i estic molt contenta. Em considero molt afortunada també ja que la meva tutora de pràctiques ha estat per sobre de tot, una companya. M’ha tractat des d’un principi com una professional, m’ha tutoritzat i ajudat en tot moment, m’ha donat responsabilitats, ha confiat en mi i en el meu criteri i hem treballat com un autèntic equip. La veritat és que no tinc paraules per agrair tot el que m’ha ensenyat i lo comprensiva que ha estat en tot moment.

Finalment, com l’any passat l’elaboració d’aquest blog a mode de diari de pràctiques ha tornat a esdevenir una eina interessantíssima per tal de reflexionar sobre el propi procés que hem estat vivint així com l’anàlisi DAFO i el debat que estem realitzant. Aquests elements ens han permès reflexionar conjuntament amb les companyes d’aula, conèixer els seus projectes, intercanviar experiències, comparar-les i discutir-les en un procés de construcció conjunta seguint l’estil d’una comunitat d’aprenentatge en línia.

ANÀLISI DAFO

He realitzat l’anàlisi DAFO centrant-me en els dos objectius prioritaris del meu pràcticum que són el seguiment de la tasca del psicopedagog de l’EAP als centres educatius i l’aprofundiment en l’ àmbit de l’ atenció a l’alumnat.

Cliqueu a l'imatge per veure el DAFO

  

Estratègies ofensives:

- Crear un context de col·laboració, buscar espais i temps per establir vincles cooperatius entre tots els agents implicats ( escola, serveis socials, CSMIJ, etc.) mitjançant reunions periòdiques.

Estratègies defensives:

- Crear mecanismes de coordinació externs més eficients (Establir hores i dies estables per a les coordinacions)

Estratègies de reorientació:

- Realitzar un curs de formació als centres sobre què és l’ EAP, què fa el psicopedagog, quines són les seves tasques, funcions, límits i metodologies.

Estratègies de supervivència:

L’ ideal seria que s’augmentés la plantilla de psicopedagogs de l’ EAP i que aquests estiguessin sempre al mateix centre o a dos com a molt. Ja que això no és realista proposaria:

- Disposar d’un espai propi als centres amb els materials necessaris (ordinador, telèfon, proves i tests  que només estan a l’ EAP).

- Millorar l’ organització del temps als centres.

- Establir mecanismes de coordinació i suport més eficaços entre el professorat i el psicopedagog.

CONCLUSIONS

Realitzant l’anàlisi DAFO m’he adonat que la major part de les debilitats i amenaces (per no dir totes) estan relacionades amb dos factors. Al meu parer les principals dificultats deriven de la desconeixença al voltant de la figura del psicopedagog per part de l’equip educatiu dels centres i de la manca de recursos humans, materials i funcionals.

En primer lloc, allò més important que cal fer d’entrada és acabar amb els estereotips respecte la figura del psicopedagog de l’ EAP ja que existeix un gran desconeixement dins de la comunitat educativa respecte quines són les funcions del psicopedagog, quins són els seus límits i quina és la seva metodologia. En aquest sentit esdevé la necessitat de donar a conèixer la seva figura i aclarir rols i funcions. El psicopedagog ha de compartir la seva visió del que significa assessorar i des d’una perspectiva constructiva fer saber als centres que es tracta d’una feina conjunta en la qual tots estan implicats. Duent a terme aquesta tasca es solucionarien gran part de les problemàtiques, el coneixement mutu és la clau per tal de crear un context favorable i poder  iniciar una tasca conjunta de qualitat.

Per altra banda, hi ha una gran manca de recursos. El factor temps és importantíssim, manca temps per totes bandes i a tots nivells, hi ha una sobrecàrrega de demandes i molt poques persones per atendre-les. Si els EAP augmentessin les seves plantilles, desapareixerien també una part considerable d’entrebancs.

Finalment, és del tot imprescindible la col·laboració i coordinació de tots els agents implicats (família, escola, serveis socials, CSMIJ, etc.) duent a terme un autèntic treball en xarxa. Moltes vegades, sembla que el que es fa és la derivació d’un professional o d’un servei a l’altre, cadascú s’ocupa d’una part i moltes vegades sense saber exactament la tasca que realitzen els altres, on sovint es desdibuixen límits i funcions i on les conseqüències les acaben pagant els alumnes. És cabdal abordar la feina des d’una perspectiva sistèmica, global i de construcció conjunta de casos per tal d’establir corresponsabilitats educatives entre tots. Una vegada més, la coneixença mútua i el context col·laboratiu semblen ser la clau.