CONCLUSIONS FINALS

Bé, això ja s’acaba.. En general, valoro el període de pràctiques i les tasques que he realitzat molt positivament ja que se m’han ofert grans oportunitats d’aprenentatge i considero que he assolit tots els objectius que em vaig plantejar en iniciar aquesta aventura i alguns altres que no imaginava.

Per una banda, he pogut conèixer què són els EAP, com treballen i quines són les seves funcions. Jo sóc educadora social i el Pràcticum I el vaig dur a terme a un centre privat d’orientació i diagnòstic així que tenia un gran desconeixement de l’àmbit formal de les escoles. Gràcies a les pràctiques he pogut aproximar-me a aquest context i conèixer la feina que el psicopedagog du a terme a les escoles i la tasca que es realitza en aquestes en relació a l' atenció a la diversitat i necessitats educatives especials. Per altra banda, he ampliat i adquirit nous coneixements sobre tests i proves que ja havia iniciat en el Pràcticum I i he aprofundit en l’àmbit de l’atenció a l’alumnat i a les seves famílies. He après a dur a terme observacions, coordinar-me amb serveis externs, intercanviar opinions amb mestres, assessorar famílies, fer valoracions, derivacions, traspassos d’informació, etc.

He pogut viure en primera persona l’ estrès que viu el psicopedagog de l’ EAP, la gran quantitat de demandes que hi ha, la manca de recursos amb la que compta, el poc temps que té per dedicar a cada cas, les exigències externes, sovint desproporcionades, les dificultats que existeixen amb les coordinacions, la lentitud amb la que es van resolent els casos, els conflictes que a vegades sorgeixen entre escola i EAP en relació a alguns casos, els desconeixement que existeix de la nostra figura, etc.

Aquest ha estat un procés dur, però molt enriquidor. Com comentava una companya compaginar feina, pràctiques, altres assignatures de la uoc i vida personal ha estat un repte que en ocasions m’ha fet defallir una mica, la veritat.. Però ha valgut la pena i estic molt contenta. Em considero molt afortunada també ja que la meva tutora de pràctiques ha estat per sobre de tot, una companya. M’ha tractat des d’un principi com una professional, m’ha tutoritzat i ajudat en tot moment, m’ha donat responsabilitats, ha confiat en mi i en el meu criteri i hem treballat com un autèntic equip. La veritat és que no tinc paraules per agrair tot el que m’ha ensenyat i lo comprensiva que ha estat en tot moment.

Finalment, com l’any passat l’elaboració d’aquest blog a mode de diari de pràctiques ha tornat a esdevenir una eina interessantíssima per tal de reflexionar sobre el propi procés que hem estat vivint així com l’anàlisi DAFO i el debat que estem realitzant. Aquests elements ens han permès reflexionar conjuntament amb les companyes d’aula, conèixer els seus projectes, intercanviar experiències, comparar-les i discutir-les en un procés de construcció conjunta seguint l’estil d’una comunitat d’aprenentatge en línia.

ANÀLISI DAFO

He realitzat l’anàlisi DAFO centrant-me en els dos objectius prioritaris del meu pràcticum que són el seguiment de la tasca del psicopedagog de l’EAP als centres educatius i l’aprofundiment en l’ àmbit de l’ atenció a l’alumnat.

Cliqueu a l'imatge per veure el DAFO

  

Estratègies ofensives:

- Crear un context de col·laboració, buscar espais i temps per establir vincles cooperatius entre tots els agents implicats ( escola, serveis socials, CSMIJ, etc.) mitjançant reunions periòdiques.

Estratègies defensives:

- Crear mecanismes de coordinació externs més eficients (Establir hores i dies estables per a les coordinacions)

Estratègies de reorientació:

- Realitzar un curs de formació als centres sobre què és l’ EAP, què fa el psicopedagog, quines són les seves tasques, funcions, límits i metodologies.

Estratègies de supervivència:

L’ ideal seria que s’augmentés la plantilla de psicopedagogs de l’ EAP i que aquests estiguessin sempre al mateix centre o a dos com a molt. Ja que això no és realista proposaria:

- Disposar d’un espai propi als centres amb els materials necessaris (ordinador, telèfon, proves i tests  que només estan a l’ EAP).

- Millorar l’ organització del temps als centres.

- Establir mecanismes de coordinació i suport més eficaços entre el professorat i el psicopedagog.

CONCLUSIONS

Realitzant l’anàlisi DAFO m’he adonat que la major part de les debilitats i amenaces (per no dir totes) estan relacionades amb dos factors. Al meu parer les principals dificultats deriven de la desconeixença al voltant de la figura del psicopedagog per part de l’equip educatiu dels centres i de la manca de recursos humans, materials i funcionals.

En primer lloc, allò més important que cal fer d’entrada és acabar amb els estereotips respecte la figura del psicopedagog de l’ EAP ja que existeix un gran desconeixement dins de la comunitat educativa respecte quines són les funcions del psicopedagog, quins són els seus límits i quina és la seva metodologia. En aquest sentit esdevé la necessitat de donar a conèixer la seva figura i aclarir rols i funcions. El psicopedagog ha de compartir la seva visió del que significa assessorar i des d’una perspectiva constructiva fer saber als centres que es tracta d’una feina conjunta en la qual tots estan implicats. Duent a terme aquesta tasca es solucionarien gran part de les problemàtiques, el coneixement mutu és la clau per tal de crear un context favorable i poder  iniciar una tasca conjunta de qualitat.

Per altra banda, hi ha una gran manca de recursos. El factor temps és importantíssim, manca temps per totes bandes i a tots nivells, hi ha una sobrecàrrega de demandes i molt poques persones per atendre-les. Si els EAP augmentessin les seves plantilles, desapareixerien també una part considerable d’entrebancs.

Finalment, és del tot imprescindible la col·laboració i coordinació de tots els agents implicats (família, escola, serveis socials, CSMIJ, etc.) duent a terme un autèntic treball en xarxa. Moltes vegades, sembla que el que es fa és la derivació d’un professional o d’un servei a l’altre, cadascú s’ocupa d’una part i moltes vegades sense saber exactament la tasca que realitzen els altres, on sovint es desdibuixen límits i funcions i on les conseqüències les acaben pagant els alumnes. És cabdal abordar la feina des d’una perspectiva sistèmica, global i de construcció conjunta de casos per tal d’establir corresponsabilitats educatives entre tots. Una vegada més, la coneixença mútua i el context col·laboratiu semblen ser la clau.

COORDINACIONS: CSMIJ

Una de les tasques que estic realitzant molt són les coordinacions amb el CSMIJ, el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil. Aquest és un servei de la xarxa pública de salut d’assistència primària. El centre està format per psicòlegs, psiquiatres, psicòlegs clínics i un treballador social i atenen a infants i joves de 0 a 18 anys que presenten o poden presentar algun tipus de problemàtica psicològica o psiquiàtrica.

El CSMIJ amb el que col·laborem és el de L’ Hospitalet de Llobregat que és gestionat per la Fundació Orienta. Des de l’ EAP es deriven casos d’alumnes que es sospita que poden necessitar suport psicològic o psiquiàtric. La tasca del psicopedagog de l’EAP consisteix llavors a anar-se coordinant amb els professionals del CSMIJ (saber l’evolució de l’alumne, demanar assessorament, intercanviar impressions) i fer de pont i traspassar la informació als mestres.

Les coordinacions les estem fent bàsicament via telefònica i via email tot i que existeix una pauta oficial per demanar informació sobre els diferents casos. Us l’adjunto per si li voleu fer un cop d’ull.

 

Pauta de recollida d'informació CSMIJ-EAP

TESTS: WISC-R

Un altre dels tests que estem passant és el WISC. Aquest està composat per 15 tests, cinc dels quals són optatius, i dóna informació sobre la capacitat intel·lectual general del nen, comprensió verbal, raonament perceptiu, memòria de treball i velocitat de processament. Existeixen diferents versions del WISC amb algunes probes modificades. El que fem servir nosaltres és el WISC-R, que és el de la fotografia.

Materials dels que consta el WISC

Es tracta d’ un test força llarg i als alumnes als que l’ hem passat ho hem hagut de fer en diverses sessions. La tutora m’ha comentat més d’una vegada que és un test molt complet i que dóna molta informació però que acostuma a passar-se poc degut a que exigeix molt de temps. Cada vegada estic comprovant més que el temps i la manca d’aquest és una variable decisiva en la tasca que fa l’ EAP a les escoles. Es demana qualitat i profunditat en les valoracions però també s’exigeix atendre a un nombre molt elevat d’alumnes assistint només un matí setmanal..

INSTITUT 4

El darrer centre que visitem és l’ Institut 4. Es tracta d’un centre de doble línia amb gran part del seu alumnat d’ ètnia gitana. Les classes estan dividides per nivells, a principis de curs es passen unes proves de nivell i en funció dels resultats els alumnes formaran part del grup A (els que han tret els millors resultats), del grup B (els que han tret uns resultats mitjos) o del grup C (és el grup de reforç de català, castellà i matemàtiques).

L’ Institut compta amb una psicopedagoga interna del centre que porta els grups de reforç, un Aula Oberta i una USEE.

L’ Aula Oberta forma part de les mesures d’atenció a la diversitat extraordinàries  destinades a aquells alumnes en risc d’exclusió social que tot i les diferents mesures que s’han aplicat no han assolit els objectius desitjables per tal d’adquirir el graduat en Educació Secundària Obligatòria i que, degut a les seves dificultats, sense l’aplicació d’aquesta mesura, no els serà possible superar l’etapa.

La USEE també forma part de les mesures extraordinàries d’atenció a la diversitat, és una unitat de suport a l’ educació especial que s’engloba dins de les estratègies de l’escola inclusiva. A la USEE es treballa amb alumnes amb dictamen, és a dir, amb necessitats educatives greus i permanents que serien susceptibles d’estudiar en centres d’educació especial. L’atenció a l’alumnat es fa dins de l’aula ordinària i dins de l’aula de la USEE. La USEE de l’ Institut 4 compta amb dues psicopedagogues (una fa l’acompanyament a l’ aula ordinària i l’altre es queda amb el grup), una educadora i una vetlladora.

L’ Institut també compta amb una Comissió d’ Atenció a la Diversitat (CAD) on es reuneixen mensualment la directora de l’ Institut, una persona de cada cicle, la psicopedagoga de l’EAP, la psicopedagoga del centre, les dues psicopedagogues de la USEE, el coordinador pedagògic i la tutora de l’ Aula Oberta.

A l’ Institut també es celebra mensualment la Comissió Social on es parla i es treballen els casos d’absentisme, l’alumnat amb risc social, etc. A la comissió hi assisteixen la directora de l’ institut, tots els professionals de diversitat i, a més a més, també hi assisteixen els tècnics de serveis socials de Bellvitge, els tècnics del Gornal (zona de Bellvitge amb una població majoritàriament d’ètnia gitana i amb alt risc d’exclusió social) i la treballadora social de l’EAP.

MATÍ TIPO A UNA DE LES ESCOLES

Us explico un matí de la setmana passada a l’ Escola 3 ja que penso que és força representatiu de com són les sessions setmanals a cada escola per a un psicopedagog de l’ EAP.

- A primera hora fem una observació a l’ Aula de P3 per veure a un nen que la mestra considera que té algun tipus de dificultat amb el llenguatge. Se’l observa una estona i després ens posem a mirar contes i a preguntar-li els noms dels animals o contes que hi surten. El nen sap molt vocabulari però li costa la pronuncia de diversos fonemes. S’observa que té el paladar ojival probablement de fer molt de temps el xumet. Es decideix amb la mestra derivar-lo a BAULA.

- Després fem dues trucades de coordinació. Una al CSMIJ per coordinar-se amb el terapeuta d’una alumna que té molt preocupada a tota l’ escola, demanar informació i intercanviar opinions. Una trucada a un pare per citar-lo a una reunió la setmana vinent.

- Reunió amb el pares d’un alumne de P-4. Només ve el pare, se l’ha cridat per proposar-li el recurs del CDIAP al seu fill per temes de llenguatge.

- Atenem a la tutoria a una alumna que s’ autolesiona per parlar amb ella i saber com està.

- Elaborem 3 fulls de derivació a BAULA per tres alumnes diferents.

- Creem carpeta nova, amb els fulls de seguiment i dades de quatre alumnes.

- Pels passadissos de manera informal un parell de mestres comenten casos que “s’ha de mirar.”

Tot això en un matí... Cada vegada tinc més la sensació d'apagar focs, de que els matins passen volant i de que un dia setmanal per a cada escola es queda CURTÍSSIM.

ESCOLA 3

Un altre de les escoles que visitem és l’ Escola 3. Es tracta d’ una escola de doble línia, la més gran que visitem.

El primer dia que vaig visitar aquesta escola acompanyant a la meva tutora es va donar un fet que em va cridar moltíssim l’atenció. Una mestra de Cicle Superior va venir al despatx de tutoria per parlar amb la psicopedagoga, fet normal, el motiu de la consulta però em va semblar molt i molt interessant. Resulta que aquesta mestra havia estat parlant amb una companya del cicle i volia confirmar que efectivament l’ EAP només treballava amb Educació Infantil. La psicopedagoga li va explicar que no que treballaven amb tots els nens i nenes de l’escola que ho necessitessin però que sempre a principis de curs es prioritzava Educació Infantil per tal d’agafar els casos a temps per fer les derivacions oportunes al CDIAP-BAULA ja que només els agafen fins els cinc anys. La mestra va dir que al cicle es pensaven que no es treballava amb ells i que ara que ho sabien en farien ús per què ella personalment l’any anterior havia tingut un problema a l’aula i “nadie vino a ayudarme”.

Què en penseu? Jo em vaig quedar força parada i em va fer reflexionar moltíssim sobre diverses coses com la desconeixença que hi ha sobre la tasca del psicopedagog, per a que o per a qui està, a que és deguda o la desconeixença dels canals que es poden utilitzar i com fer-ho.

FEINA A LES ESCOLES

No totes les sessions a les escoles estan plenes de reunions o observacions. En la darrera sessió a l’ Escola Ramón Muntaner vam estar fent bàsicament feina “de despatx”. Vam estar enviant mails de coordinació a diferents serveis, vam realitzar un dictamen^* per a un alumne i vam dur a terme la regularització de dictamen d’un altre alumne, la regularització de dictamen es realitza quan hi ha un alumne que no té dictamen però el psicopedagog pensa que n’ha de tenir.

També vam fer una sessió individual amb una alumne a la que vam passar el Test de Raven i vam estar cercant informació sobre l’autolesió ja que hi ha el cas d’una alumna que es fa talls als braços ja que, segons diu, la relaxa. Amb la informació que vam anar trobant vam realitzar un dossier i li varem facilitar a la tutora de l’ alumna. Sobre aquest cas han quedat pendent coordinacions i reunions amb la tutora i la família a part de sessions individuals amb ella.

*[Els dictàmens es realitzen a l’inici de l’escolarització a P3 o a l’últim curs de la llar d’infants, quan hi ha un canvi d’escolarització i es valora que l’alumne ha d’acudir a una UE, EEE, USEE o UEC, quan hi ha un canvi d’etapa i s’ha de revisar  i quan hi ha un nen que ha anat passant desapercebut i es valora fer-li un dictamen es realitza la regularització.]

NORMATIVA

Us enllaço l’apartat de la web de l’EAP que fa referència a la normativa que el regula. Hi podReu trobar entre d’altres coses les instruccions i normativa bàsica d’inici de curs, els referents normatius i orientacions per a les diferents etapes educatives, resolucions, ordres i decrets en relació educació, els serveis educatius i les necessitats educatives especials.

http://xtec.cat/eap/normativa/index.htm

TESTS: RAVEN

En l’apartat de tests aniré explicant els diferents tests i proves que vaig aplicant durant les pràctiques.

El test de Raven és un test no verbal de matrius progressives que mesura la capacitat cognitiva de l’alumne. La prova consisteix en la presentació d’una sèrie de làmines, són 60, amb seqüències de figures en que l’alumne ha de deduir la peça que va a continuació d’ entre les possibilitats que se li presenten. Per resoldre les sèries s’utilitzen habilitats perceptuals, d’observació i de raonament analògic.

La prova l’apliquem sense temps, l’alumne té el temps que vulgui per anar-ho resolent, no li donem mai la resposta correcta tot i que si l’alumne ho demana podem ajudar-lo fent-li preguntes de lògica. És molt important tenir en compte i deixar anotats aspectes com si està nerviós, si apreta molt el llapis, si demana ajuda, etc.